diumenge, 12 de desembre de 2010

The UK ex(piring)perience

Sí, lectors. Amics, família, la resta del món... La llenguaddicta ja n'ha tingut prou d'experiències britàniques (hauria de dir poloneses, perquè de britànics, ben pocs en aquest país...). L'experiència acadèmica (que acabarà en breu) em deixa molt bon gust de boca. Escriuré la meva tesina a casa, perquè ja en començo a estar tipa d'estar lluny dels meus. Digueu-me sentimental, però què voleu que hi faci: sóc tova. Enyoro els meus (especialment quan la tristor m'ofega i la soledat m'escanya).

L'experiència laboral, bé, això és un altre tema. No n'he parlat gaire als blogs. No he compartit amb vosaltres les dues facetes (ben diferents) que he desenvolupat en aquest camp: una la coneixeu, professora de català a una universitat. L'altra ha estat de rebot: cuidadora en una residència d'avis. I quina experiència... Estic recollint anècdotes viscudes amb els vellets, amb les companyes de feina, amb mi mateixa... i és que encarar-te cada dia amb el que tots esdevindrem en un futur, et fa créixer. I el contacte directe amb la mort, bé, no cal que us en doni detalls...

L'experiència sexo-sentimental... un desastre. I és per això que passo pàgina. Aquest desembre marca un abans i un després. Tres anys d'estar perduda han estat prou, més que prou. És hora de tancar el llibre.

Abans de l'estiu seré a casa.