divendres, 23 d’abril del 2010

Ô de bean, by Chacharell

Una de les coses a les quals no m'he acostumat encara (i no crec que m'hi acostumi) és el fet que els anglesos es passen el dia tirant-se pets. És evident: una societat que s'alimenta de mongetes en totes les formes, colors i sabors imaginables, per força ha de ser una societat que fa pudor...

I se'ls tiren pertot arreu: al metro, pel carrer, al tren, al bus, als ascensors... ¡I ben olorosos que són! No hi ha dia que no senti el tuf de mongetes digerides a mitges envoltant-me en algun indret, per inversemblant que sembli.

Jo, de moment, em nego a passar-me al cantó fosc de la força: segueixo una dieta mediterrània d'allò més estricta -les beans ni tan sols m'han passat pel cap (menys encara pel c*l).


2 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

En bell catalanesc, jo preferiria l'expressió fer pets o petejar. No sabia això dels Londinencs menjadors de monjetes.

llenguaddicta ha dit...

Doncs mira, ja saps una cosa més... A més, com que són tan tan tan educats, demanen perdó per tot (fins i tot quan esternuden o tenen singlot), i aquest excés d'educació els permet tirar-se rots en públic, sempre i quan després demanin disculpes... Encara no m'hi acostumo.