Després de passar la Setmana Santa a Barcelona, vaig volar dimecres 7 cap a Dinamarca. Allå m'hi esperava un company de classe danès, disposat a ensenyar-me un munt de llocs fantåstics del seu país. Vaig comencar coneixent la seva ciutat natal: Odense, on va néixer Hans Christian Andersen. Una ciutat digna de conte de fades... la tranquil.litat feta ciutat.
I, per descomptat, Copenhague, on hi ha més bicicletes que cotxes. El somni dels ciclistes i dels amants de l'aire pur. La segona ciutat del møn en nombre de bicis (després d'Amsterdam, és clar).Aquí tothom sembla felic pels carrers. La gent camina a un ritme sa i relaxat, l'estrés no té lloc en aquest país. La capital és la ciutat més cosmopolita d'Escandinåvia, i els seus ciutadans són amables i molt molt civilitzats: ningú no lliga la bici, tan sols bloquegen la roda de darrere amb un candau.
Dins de Copenhague hi ha un lloc ben especial, difícil de descriure: és una ciutat dins la ciutat. El seu nom és Christiania, i és el paradís dels hippies, els okupes, els budistes i els ecologistes. Antigament era una escola militar, i l'any 1971 es va convertir en el que és avui. Cases fetes a må pels seus ocupants, un bosc, un llac, restaurants i bars, sala de concerts i fins i tot llar d'infants. Tot en un ambient de germanor i pau que no he conegut en cap altre lloc del món. Un lloc on pots comprar haixís i marihuana al carrer, on les drogues dures no estan permeses, ni els feixistes, ni els mal rotllos... Un espai reconegut d'interès mundial per la Unesco.
Crec que podria viure a Copenhague...
7 comentaris:
Christiania, un lloc amb força gent i desordenat, on miren malament als turistes que allà no se'ls ha perdut res. Bé, no sé si és veritat, m'ho han dit, però no deueuen ser pas tot flors i violes. I escandinàvia no és el paradís. De bon rotllo, ho dic només per fer una miqueta de contrapunt ;)
Fes el contrapunt que vulguis. Jo hi he estat, i només hi tinc coses bones a dir. Pel que fa a Christiania, és un lloc on, si entres amb el cor obert i sense prejudicis, tothom et tractarà de conya: a un dels bars on vam prendre un te, i on tothom tenia claríssim que jo no era del país, no només el cambrer va ser hiperamable amb mi, sinó també un dels clients (resident a Christiania a jutjar pel tracte quotidià amb el cambrer).
molt bé, molt bé, me n'alegro que t'hagi anat tant bé per allà. Tens petit príncep?
Tinc petit príncep, en danès i suec :)
Ah, que bé me n'alegroc!
Et vas fixar en el cartell que hi havia quan sorties de Christiania on hi deia "You are now entereing the EU" ? a mi em va fer molta gràcia.
Amb coneixement de causa diré que Dinamarca, i especialment la capital, és un stress comparat amb Suècia.
No només m'hi vaig fixar, sinó que li vaig fer una foto i tot (acabo de penjar-la al post).
Publica un comentari a l'entrada