diumenge, 11 d’abril del 2010

The København X-perience

Després de passar la Setmana Santa a Barcelona, vaig volar dimecres 7 cap a Dinamarca. Allå m'hi esperava un company de classe danès, disposat a ensenyar-me un munt de llocs fantåstics del seu país. Vaig comencar coneixent la seva ciutat natal: Odense, on va néixer Hans Christian Andersen. Una ciutat digna de conte de fades... la tranquil.litat feta ciutat.

I, per descomptat, Copenhague, on hi ha més bicicletes que cotxes. El somni dels ciclistes i dels amants de l'aire pur. La segona ciutat del møn en nombre de bicis (després d'Amsterdam, és clar).Aquí tothom sembla felic pels carrers. La gent camina a un ritme sa i relaxat, l'estrés no té lloc en aquest país. La capital és la ciutat més cosmopolita d'Escandinåvia, i els seus ciutadans són amables i molt molt civilitzats: ningú no lliga la bici, tan sols bloquegen la roda de darrere amb un candau.

Dins de Copenhague hi ha un lloc ben especial, difícil de descriure: és una ciutat dins la ciutat. El seu nom és Christiania, i és el paradís dels hippies, els okupes, els budistes i els ecologistes. Antigament era una escola militar, i l'any 1971 es va convertir en el que és avui. Cases fetes a må pels seus ocupants, un bosc, un llac, restaurants i bars, sala de concerts i fins i tot llar d'infants. Tot en un ambient de germanor i pau que no he conegut en cap altre lloc del món. Un lloc on pots comprar haixís i marihuana al carrer, on les drogues dures no estan permeses, ni els feixistes, ni els mal rotllos... Un espai reconegut d'interès mundial per la Unesco.

Crec que podria viure a Copenhague...


7 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Christiania, un lloc amb força gent i desordenat, on miren malament als turistes que allà no se'ls ha perdut res. Bé, no sé si és veritat, m'ho han dit, però no deueuen ser pas tot flors i violes. I escandinàvia no és el paradís. De bon rotllo, ho dic només per fer una miqueta de contrapunt ;)

llenguaddicta ha dit...

Fes el contrapunt que vulguis. Jo hi he estat, i només hi tinc coses bones a dir. Pel que fa a Christiania, és un lloc on, si entres amb el cor obert i sense prejudicis, tothom et tractarà de conya: a un dels bars on vam prendre un te, i on tothom tenia claríssim que jo no era del país, no només el cambrer va ser hiperamable amb mi, sinó també un dels clients (resident a Christiania a jutjar pel tracte quotidià amb el cambrer).

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

molt bé, molt bé, me n'alegro que t'hagi anat tant bé per allà. Tens petit príncep?

llenguaddicta ha dit...

Tinc petit príncep, en danès i suec :)

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ah, que bé me n'alegroc!

Anònim ha dit...

Et vas fixar en el cartell que hi havia quan sorties de Christiania on hi deia "You are now entereing the EU" ? a mi em va fer molta gràcia.

Amb coneixement de causa diré que Dinamarca, i especialment la capital, és un stress comparat amb Suècia.

llenguaddicta ha dit...

No només m'hi vaig fixar, sinó que li vaig fer una foto i tot (acabo de penjar-la al post).